L'arbre màgic, la cova maravellosa, el bosc dels esquirols i el nan de fusta al parc; les llescas i llescas de pà amb tomàquet, de torrades al foc, de les teves mans, grans, fortes. La olor de la teva pipa, de la neu a la finestra, de la llet envasada en vidre i de les teves mans, grans i fortes. Les xapes de Mirinda, les borses grogues de "estrellitas" de Crecs i la meva primera bicicleta; de les teves mans, grans i fortes. La llum vermella al teu cuart fosc, tot ple del paper humit amb 1001 fotogràfies penjades dels fils per les teves mans, grans i fortes. La "casa chica", els yogurts de xocolata per postres i les borses de Conguitos a l'estanc del cantó (quant de tabac!). Encara vull ser submariniste. Recordo les teves mans, grans i fortes quan t'ajupies per estar a la meva alçada, quan m'aixecaves perque estiguès a la teva. A sobre de la varana, a sobre de la vorera, a sobre dels teus peus... Sempre al meu costat, sense dir res; per si queia, per si dubtava. I ho feia, i m'agafaves. I van passar el anys i tú sempre estaves allà, ben dret, ben plantat com sempre. Un bon dia, vas creure que ja no em faltava més de tú i te'n vas anar. Però et vaig enganyar. I sí, encara em fas falta, molta. T'estimo i t'anyoro més que mai.Sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario